Ell duu una samarreta que li va dues o tres talles petites i per més que la tibi és impossible que no li deixi un tros de panxa al descobert. Una decepció darrera l’altra queden reflectides en forma de petites arrugues al costat dels ulls, dels llavis i del front.

Ella li posa tendrament la mà a l’espatlla. He dit tendrament i potser no és aquest l’adverbi que pot definir la manera de tocar-lo i acariciar-lo. L'agraïment, a casa d'ell, porta anys disfressat de tendresa. La frontera entre l’agraïment i tendresa és impalpable. Mai ha estat passió. Mai serà il·lusió.

Ell es sentia tan sol i tan desorientat que va decidir comprar-se una dona. Tot i que sembli una idea macabra, ho heu llegit bé: es va comprar una dona. Tampoc us penseu que va ser fàcil per ell. S’ho va plantejar una vegada darrera l’altrea, fins que el sentiment de soledat es va convertir en un sentiment d’angoixa que se’l menjava per dins. I va acabar amb aquest turment d'una manera ben egoista.

Per internet va descobrir que les d’Amèrica del Sud eren barates. Tot i que Amèrica mai li havia cridat l’atenció, les fotos d'aquelles dones el van engrescar més: eren guapes i tenien unes corbes espectaculars. Corbes i companyia, dos ocells del mateix tir. Més a baix va observar que totes les experiències que explicaven havien estat un èxit. Un èxit com ara ho era el seu. Tenia al costat una Xilena que callava, escoltava i es deixava fer. I tot per un modest preu: alimentar tota la seva família que encara passava gana, que encara moria de gana.

Ella venia la seva companyia, el seu amor... Ella es venia la seva vida com qui es ven el cotxe. I ell acceptava de comprar-li per pal·liar aquella angoixa que el rossegava per dins. I als dos no els deixava de sorprendre quan per la televisió, per internet i pels carrers encara es deia que l’amor no es podia comprar amb diners.

Ara li ha tret la ma de l’espatlla. Li fa mig somriure forçat i li agafa la ma ben fort. Surten de comprar el viatge de noces.