dissabte, 19 de març del 2011

- Pare, em fa molt mal el cap. Un mal profund que cada dia em costa més aguantar. Voltes i més voltes... Saps? N’estic una mica fart. N’estic una mica fart del nostre VALOR -i ho poso amb majúscules per si algú ens escolta-. El valor d’afrontar una puta dictadura brutal. Una dictadura que ens ha fet ben petits durant més de 40 anys.

Cansat de la capacitat de MOVILITZACIÓ que estem tenint malgrat les tècniques de desmobilització que estan utilitzant arreu - i també ho poso en majúscules perquè viure això en primera persona no només fa posar la pell de gallina a qualsevol, sinó que també et converteix en pedra o glaç automàticament-.

Fins i tot em desanimo quan veig la capacitat de CREACIÓ de noves formes de lluita col·lectiva que estem tenint – en majúscula perquè no és una manifestació, perquè no és ni una sentada ni una vaga de fam fins que em portin a l’hospital, és estratègia, és treure recursos d’ on no n’hi ha, és debatre, és anar tots a una, és tenir clar què volem i estar tots disposats a donar la vida per la llibertat.

També me’n canso de l’ AUTONOMIA que estem demostrant tenir. No la vull. Sóc egoista. M’estimo bojament el meu país, l’adoro. Ell m’ha creat, ell m’ha ensenyat. Però estic cansat, destrossat i baldat de veure la meva gent morint per ell. La meva gent morint perquè els teus nets, papa, puguin veure com el sol a Líbia brilla de debò. Perquè ells la vegin com la Líbia de tot el poble, no la d’uns quants. Perquè ells no odiïn com odio jo, amb 13 anys que tinc, al puto Gadafi que ens posa cordes i ens fa titelles de fil.

N’estic fart papa. Perdo l’orgull. Se’n va. Vull poder mobilitzar-me perquè em baixen el sou. Vull queixar-me per tenir deu programes telebrossa quan a mi m’interessa estar informat. Vull anar a cagar a un puto Mc Donalds i sentir-me bé. Vull ser tan brutalment egoista que no m’importi què li passa al veí, així si es mora, (com s’estan morint) no ho sentiré, no m’afectarà. Vull tenir la capacitat de tancar els ulls i fer orelles sordes i no adonar-me de la gran quantitat d’actes sàdics que estic recolzant amb la meva manera d’anar fent. Vull mirar notícies de les mobilitzacions àrabs i sentir pena sense deixar que m’afecti, potser perquè ja estic acostumat, potser perquè sóc fred,

Fes-me canviar d’opinió pare, fes-me canviar d’opinió i no deixis que prefereixi un món mig mort, un món de mentida, un món on la xispa ja s’apaga.

2 comentaris: