dilluns, 2 de maig de 2011


22/03/1995

No vull semblar cursi i estic a punt de semblar-ho. Tendresa. Moltíssima tendresa. És fràgil i es pot trencar. M’agrada molt. M’encanta. Vull que caminem junts. Plegats i fins i tot m'atreveixo a dir: per sempre. Al seu costat tot té un altre color. Vull que em segueixi fent l’esmorzar per molts anys.

22/03/2000

M’encanta quan em toca, saps? M’encanta el morbo descontrolat que sento quan el veig. M’agrada compartir la vida amb ell, compartir la nostra passió. El plaer en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Sigui l’hora que sigui, estiguem on estiguem. Vull seguir esmorzant orgasmes.

22/03/2008

Sí, la vida al seu costat és força senzilla. Les sabates silencioses no són la solució... I saps per què? Perquè la persona que fa mesos em feia l’amor cada matí, la persona que fa anys s’aixecava per fer-me l’esmorzar, ara s’irrita d’una manera espectacular quan m’aixeco una hora abans que ell i faig soroll amb les sabates. Ens hem discutit i m’he comprat unes sabatilles silencioses. M’he equivocat. Si s’irrita al sentir quatre passes meves pel matí, si ja no pot dir-me “que tinguis un bon dia preciosa!” si ha canviat el suc de taronja natural i l’orgasme de bon dia per un “Vull dormir, no facis soroll” és que la nostra relació ha caigut en picat i les sabates silencioses no podran salvar-la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada